Programa de Ràdio Castelló (EAJ-14) de la Cadena SER, que s’emetia setmanalment, cada dissabte, i es va mantenir en antena, ininterrompudament, del 25 d’abril de 1965 al 10 de desembre de 1983, amb guió i direcció de Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia (Castelló de la Plana, 1935-2004), que va ser el realitzador del programa durant divuit anys i tres mesos, des del número 1 fins al 943 (període 24-4-1965 al 30-7-1983).
La jove Pilar Alfonso Escuder va rellevar el fundador del programa durant quatre mesos, des del programa 944 fins al 962, quan es va acabar (període al 6-8-1983 al 10-12-1983).
Segons la careta de presentació, s’hi pretenia exaltar «la història, la tradició, els hòmens i les terres de Castelló i les seues comarques». El programa va nàixer en 1965 com un espai bilingüe, en castellà i valencià, però en els anys setanta va esdevenir un programa informatiu i cultural en valencià.
Escriptors castellonencs clàssics del segle XX
Especialment, als anys setanta, el programa va contribuir a millorar la valoració de l’obra d’escriptors castellonencs com ara el narrador Josep Pascual i Tirado (Castelló, 1884-1938); el poeta Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904- Madrid, 1958), el millor poeta valencià des d’Ausiàs March; el dramaturg Josep Barberà i Ceprià (Benicàssim, 1908-Castelló, 1977) i el pedagog i escriptor Enric Soler i Godes (Castelló, 1903- València, 1993)
La sèrie radiofònica sobre la novel·la Tombatossals (1930), de Josep Pascual i Tirado, realitzada per a Castelloneries per Josep Miquel Francés Camús i Vicent Baldayo Adsuara, va ser emesa en 1977 i 1978, i reposada en 1980. Al programa es va fer campanya perquè el llibre fos de lectura per als alumnes dels col·legis de Castelló.
Cal fer esment del paper determinant del periodista i escriptor Francesc Vicent en l’aparició pública del poeta Miquel Peris i Segarra (Castelló, 1917-1987). En 1965, a Castelloneries, el mateix Peris va oferir una sèrie de lectures de composicions poètiques, en una etapa de provatures literàries, marcades per la seua col·laboració en el món de les festes de la Magdalena, font directa d’inspiració dels seus primers poemes.
Homenatges i commemoracions
El programa va comptar amb edicions extraodinàries d’homenatge a artistes castellonencs, com ara els pintors Vicent Castell Doménech, (programes 310 al 320, en 1971), Joan Baptista Porcar (programes 485 i 487, en 1974), Gabriel Puig Roda (programes 748 i 749, en 1979), el músic Josep Garcia Gómez (cada juliol, en l’aniversari de la seua mort), l’escriptor Àngel Sànchez Gozalbo, en 1979, o artistes vinculats a les festes de la Magdalena, com ara Rafael Guallart, Miquel de Sanmillan o el dolçainer Josep Maria Illescas.
També el seté centenari de la mort del rei Jaume I va comptar amb una commemoració important, amb una sèrie d’espais que es van emetre des del programa 588, en 1976, fins al 600, a principis de 1977.
Col·laboradors del programa
En el programa Castelloneries es va iniciar en el món del periodisme autors novells, com ara els historiadors Antoni Josep Gascó Sidro, que va oferir una «Història i anecdotari del Teatre Principal de Castelló», entre 1971 i 1973; o Josep Miquel Francés, coordinador de la secció «Contalles de la Terra»; Joaquim Campos Herrero, coordinador de «Peiró», entre 1975 i 1981, sobre el món de les ermites, santuaris i la religiositat catòlica popular; així com també l’escriptor Tomàs Escuder Palau, que va oferir la secció «A cau d’orella», en 1979 i 1980.
Entre les sèries de divulgació històrica escrites per Francesc Vicent cal destacar la titulada «Castelló, anys quaranta», iniciada en el programa 318, i que es va acabar en el programa 424, en 1973. Es tracta d’un molt complet retrat literari de la vida i els personatges d’una època, amb trenta-tres capítols. Un autèntic text literari que roman inèdit.
El valencià en Ràdio Castelló
El programa va ser pioner en la utilització de la llengua catalana a la ràdio feta des del País Valencià. «Castelloneries i la nostra dolça parla», en 1972, va ser la primera secció fixa en valencià amb què va comptar el programa. S’hi van difondre textos com ara «El riu Millars», d’Emili Beüt (programa 346), un conte del llibre De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado (programa 347) i Cant i encant de Benassal, de Carles Salvador (programa 349). Aquest inici donaria pas després a la secció «Contalles de vila i ravals» (conduïda per Josep Miquel Francés), que va oferir, entre 1974 i 1977, bona part dels contes del llibre De la meua garbera (1935) de Pascual i Tirado; Trencs, moradures i verducs, autobiografia del pintor Joan Baptista Porcar, o contes dels prosistes castellonencs Salvador Guinot o Serafí Salort.
El programa 599 de Castelloneries va ser el primer mitjà on es va donar a conèixer, en 1976, l’obra teatral El Betlem de la Pigà, la primera versió de la qual va ser escrita en 1975 per Miquel Peris i Segarra, per encàrrec de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918-2007), autora de la música de les nadales.
«Teatre valencià»
El programa Castelloneries va ser també pioner en la difusió del teatre valencià de sainet o comèdia costumista. En el programa 182, en 1968, es va crear la secció «Radio teatro valenciano» que va oferir una obra de Paco Comes. Però va ser l’obra teatral de Josep Barberà i Ceprià la que va comptar amb la major difusió radiofònica. Ja el 1969 el programa va ser el primer a emetre l’obra inèdita Les minses del raval, premiada en 1968 al Certamen Literari de la Magdalena.
L’obra Del meu raval, la més coneguda de Barberà, es va emetre en tres ocasions, en 1978, 1980 i 1981. Barberà i Ceprià va ser també un prosista col·laborador del programa, en ocasions extraordinàries. De fet el programa d’homenatge a l’autor teatral, davant la seua mort en gener de 1977, va ser guardonat amb el premi «Ciutat de Castelló» de periodisme.
Informació sobre les festes de Castelló
Castelloneries va ser el millor mitjà de comunicació de l'època sobre el món de les festes de Castelló, especialment des de finals dels anys seixanta. Així, per exemple, la recuperació de la festa de Sant Cristòfol, en 1968, va ser un objectiu impulsat per Francesc Vicent, des del seu programa de ràdio. Les festes del carrer Sant Blai, van ser àmpliament tractades, especialment des de 1972. La crisi de la part costumista del Corpus va ser també motiu de crítica constructiva en el programa, especialment en 1973, 1977 i 1979.
Les festes de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló, van comptar amb un procés evolutiu a l’alça, des de 1970, gràcies en bona part a l’esforç de Francesc Vicent i d’amics, membres de la següent generació, com ara Josep Miquel Francés Camús, Miquel Soler Barberà i Joaquín Campos Herrero. Tots tres, curiosament, van ser col·laboradors del programa radiofònic. Les celebracions extraordinàries del Cinquantenari de la Coronació de la patrona de Castelló, en 1974, van ser tractades en vuit programes, entre el primer, el 461, i el darrer, el 486.
Cada més de juliol, es va dedicar atenció especial a les festes de l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. També la campanya per la rehabilitació de l’ermita de Sant Francesc de la Font va comptar amb un important suport en el programa, en 1975 i 1976.
Per la secció «Micrófono madalenenc», creada en 1971 (programa 335) van passar bona part dels presidents de les gaiates de tota una època. Les celebracions de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta van comptar amb un complet seguiment.
Castelloneries també va tenir una dedicació important a temes de les comarques de Castelló. Ja des dels inicis, en 1965, va existir la secció «Pla i muntanya», per a informacions comarcals. El calendari festiu de L’Alcora, o d’Atzeneta, els Aplecs de la Plana i dels Ports, els Pelegrins de Les Useres, el Cau de l’Art, de Llucena, el Certamen Internacional de guitarra "Francesc Tárrega" de Benicàssim, les activitats culturals de Nules, el Sexenni de Morella o les festes d’Almedíjar va ser qüestions culturals àmpliament tractades en el programa.
Seccions del programa
La secció d’entrevistes «Castelloneries pregunte, la ciutat conteste i vostés escolten», es va iniciar en el programa 321, en 1971, i es va mantenir fins al final de les emissions.
«Templete de la Música», que va canviar de nom a «Templete de Ribalta» en el programa 325 , en 1971, va ser també una secció molt present en tota la trajectòria de Castelloneries. Estava dedicada a la difusió de música de banda, especialment de pasdobles, molts dels quals es van estrenar radiofònicament en el programa.
Els Llauradors ha estat el conjunt musical castellonenc més present en el programa Castelloneries. Des de la seua fundació, en 1968, com a Rondalla Típica Castellonenca, en les festes de Sant Cristòfol, el programa va tractar àmpliament les seues noves cançons, l’aparició dels seus discos o la participació en la Serenata a la Mare de Déu del Lledó, des de la fundació de l’acte en 1970.
La jove Pilar Alfonso Escuder va rellevar el fundador del programa durant quatre mesos, des del programa 944 fins al 962, quan es va acabar (període al 6-8-1983 al 10-12-1983).
Segons la careta de presentació, s’hi pretenia exaltar «la història, la tradició, els hòmens i les terres de Castelló i les seues comarques». El programa va nàixer en 1965 com un espai bilingüe, en castellà i valencià, però en els anys setanta va esdevenir un programa informatiu i cultural en valencià.
Escriptors castellonencs clàssics del segle XX
Especialment, als anys setanta, el programa va contribuir a millorar la valoració de l’obra d’escriptors castellonencs com ara el narrador Josep Pascual i Tirado (Castelló, 1884-1938); el poeta Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904- Madrid, 1958), el millor poeta valencià des d’Ausiàs March; el dramaturg Josep Barberà i Ceprià (Benicàssim, 1908-Castelló, 1977) i el pedagog i escriptor Enric Soler i Godes (Castelló, 1903- València, 1993)
La sèrie radiofònica sobre la novel·la Tombatossals (1930), de Josep Pascual i Tirado, realitzada per a Castelloneries per Josep Miquel Francés Camús i Vicent Baldayo Adsuara, va ser emesa en 1977 i 1978, i reposada en 1980. Al programa es va fer campanya perquè el llibre fos de lectura per als alumnes dels col·legis de Castelló.
Cal fer esment del paper determinant del periodista i escriptor Francesc Vicent en l’aparició pública del poeta Miquel Peris i Segarra (Castelló, 1917-1987). En 1965, a Castelloneries, el mateix Peris va oferir una sèrie de lectures de composicions poètiques, en una etapa de provatures literàries, marcades per la seua col·laboració en el món de les festes de la Magdalena, font directa d’inspiració dels seus primers poemes.
Homenatges i commemoracions
El programa va comptar amb edicions extraodinàries d’homenatge a artistes castellonencs, com ara els pintors Vicent Castell Doménech, (programes 310 al 320, en 1971), Joan Baptista Porcar (programes 485 i 487, en 1974), Gabriel Puig Roda (programes 748 i 749, en 1979), el músic Josep Garcia Gómez (cada juliol, en l’aniversari de la seua mort), l’escriptor Àngel Sànchez Gozalbo, en 1979, o artistes vinculats a les festes de la Magdalena, com ara Rafael Guallart, Miquel de Sanmillan o el dolçainer Josep Maria Illescas.
També el seté centenari de la mort del rei Jaume I va comptar amb una commemoració important, amb una sèrie d’espais que es van emetre des del programa 588, en 1976, fins al 600, a principis de 1977.
Col·laboradors del programa
En el programa Castelloneries es va iniciar en el món del periodisme autors novells, com ara els historiadors Antoni Josep Gascó Sidro, que va oferir una «Història i anecdotari del Teatre Principal de Castelló», entre 1971 i 1973; o Josep Miquel Francés, coordinador de la secció «Contalles de la Terra»; Joaquim Campos Herrero, coordinador de «Peiró», entre 1975 i 1981, sobre el món de les ermites, santuaris i la religiositat catòlica popular; així com també l’escriptor Tomàs Escuder Palau, que va oferir la secció «A cau d’orella», en 1979 i 1980.
Entre les sèries de divulgació històrica escrites per Francesc Vicent cal destacar la titulada «Castelló, anys quaranta», iniciada en el programa 318, i que es va acabar en el programa 424, en 1973. Es tracta d’un molt complet retrat literari de la vida i els personatges d’una època, amb trenta-tres capítols. Un autèntic text literari que roman inèdit.
El valencià en Ràdio Castelló
El programa va ser pioner en la utilització de la llengua catalana a la ràdio feta des del País Valencià. «Castelloneries i la nostra dolça parla», en 1972, va ser la primera secció fixa en valencià amb què va comptar el programa. S’hi van difondre textos com ara «El riu Millars», d’Emili Beüt (programa 346), un conte del llibre De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado (programa 347) i Cant i encant de Benassal, de Carles Salvador (programa 349). Aquest inici donaria pas després a la secció «Contalles de vila i ravals» (conduïda per Josep Miquel Francés), que va oferir, entre 1974 i 1977, bona part dels contes del llibre De la meua garbera (1935) de Pascual i Tirado; Trencs, moradures i verducs, autobiografia del pintor Joan Baptista Porcar, o contes dels prosistes castellonencs Salvador Guinot o Serafí Salort.
El programa 599 de Castelloneries va ser el primer mitjà on es va donar a conèixer, en 1976, l’obra teatral El Betlem de la Pigà, la primera versió de la qual va ser escrita en 1975 per Miquel Peris i Segarra, per encàrrec de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918-2007), autora de la música de les nadales.
«Teatre valencià»
El programa Castelloneries va ser també pioner en la difusió del teatre valencià de sainet o comèdia costumista. En el programa 182, en 1968, es va crear la secció «Radio teatro valenciano» que va oferir una obra de Paco Comes. Però va ser l’obra teatral de Josep Barberà i Ceprià la que va comptar amb la major difusió radiofònica. Ja el 1969 el programa va ser el primer a emetre l’obra inèdita Les minses del raval, premiada en 1968 al Certamen Literari de la Magdalena.
L’obra Del meu raval, la més coneguda de Barberà, es va emetre en tres ocasions, en 1978, 1980 i 1981. Barberà i Ceprià va ser també un prosista col·laborador del programa, en ocasions extraordinàries. De fet el programa d’homenatge a l’autor teatral, davant la seua mort en gener de 1977, va ser guardonat amb el premi «Ciutat de Castelló» de periodisme.
Informació sobre les festes de Castelló
Castelloneries va ser el millor mitjà de comunicació de l'època sobre el món de les festes de Castelló, especialment des de finals dels anys seixanta. Així, per exemple, la recuperació de la festa de Sant Cristòfol, en 1968, va ser un objectiu impulsat per Francesc Vicent, des del seu programa de ràdio. Les festes del carrer Sant Blai, van ser àmpliament tractades, especialment des de 1972. La crisi de la part costumista del Corpus va ser també motiu de crítica constructiva en el programa, especialment en 1973, 1977 i 1979.
Les festes de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló, van comptar amb un procés evolutiu a l’alça, des de 1970, gràcies en bona part a l’esforç de Francesc Vicent i d’amics, membres de la següent generació, com ara Josep Miquel Francés Camús, Miquel Soler Barberà i Joaquín Campos Herrero. Tots tres, curiosament, van ser col·laboradors del programa radiofònic. Les celebracions extraordinàries del Cinquantenari de la Coronació de la patrona de Castelló, en 1974, van ser tractades en vuit programes, entre el primer, el 461, i el darrer, el 486.
Cada més de juliol, es va dedicar atenció especial a les festes de l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. També la campanya per la rehabilitació de l’ermita de Sant Francesc de la Font va comptar amb un important suport en el programa, en 1975 i 1976.
Per la secció «Micrófono madalenenc», creada en 1971 (programa 335) van passar bona part dels presidents de les gaiates de tota una època. Les celebracions de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta van comptar amb un complet seguiment.
Castelloneries també va tenir una dedicació important a temes de les comarques de Castelló. Ja des dels inicis, en 1965, va existir la secció «Pla i muntanya», per a informacions comarcals. El calendari festiu de L’Alcora, o d’Atzeneta, els Aplecs de la Plana i dels Ports, els Pelegrins de Les Useres, el Cau de l’Art, de Llucena, el Certamen Internacional de guitarra "Francesc Tárrega" de Benicàssim, les activitats culturals de Nules, el Sexenni de Morella o les festes d’Almedíjar va ser qüestions culturals àmpliament tractades en el programa.
Seccions del programa
La secció d’entrevistes «Castelloneries pregunte, la ciutat conteste i vostés escolten», es va iniciar en el programa 321, en 1971, i es va mantenir fins al final de les emissions.
«Templete de la Música», que va canviar de nom a «Templete de Ribalta» en el programa 325 , en 1971, va ser també una secció molt present en tota la trajectòria de Castelloneries. Estava dedicada a la difusió de música de banda, especialment de pasdobles, molts dels quals es van estrenar radiofònicament en el programa.
Els Llauradors ha estat el conjunt musical castellonenc més present en el programa Castelloneries. Des de la seua fundació, en 1968, com a Rondalla Típica Castellonenca, en les festes de Sant Cristòfol, el programa va tractar àmpliament les seues noves cançons, l’aparició dels seus discos o la participació en la Serenata a la Mare de Déu del Lledó, des de la fundació de l’acte en 1970.
Llistat de les seccions (els números corresponen als programes, que s'ordenen per anys):
«A cau d’orella» (secció de Tomàs Escuder):
728, 729, 735, 744, 747, 748, 750 (1979);
758, 760, 762, 776, 777, 778, 782, 787 (1980);
«Album de los recuerdos» (nº 332, 1971-
«L’Alcora en "Castelloneries"»:
733, 735, 737, 738, 739, 740, 744, 745, 756 (1979);
771, 772, 780, 781, 789, 790, 791, 792, 795, 796 (1980);
824, 842 (1981)
«A pas de dansa»: 380, 389, 391 (1972); 398, 437, 438 (1973); 769 (1980); 830 (1981).
«Aplec de la Plana»: 639 (1977); 744 (1979)
«Aplec dels Ports»: 682 (1978)
«Artola, Bernat »: 566, 569, 570 (1976); 673 (1978); 824, 831 (1981)
«Atzeneta en festes»: 790, 791, 792 (1980)
«Barberà i Ceprià, Josep»:
601, 611, 613, 614 (1977);
653 (1978);
759 (1980)
«Betlem de la Pigà»: 599 (1976); 751 (1979);
«Brancal»:
592, 595, 596, 597, 599 (1976);
601, 603, 604, 606, 618, 619, 624, 630, 639, 645, 651, 652 (1977);
655, 661, 662, 663, 669, 673 (1978);
734, 735, 736, 740, 745, 746 (1979);
760, 776, 779, 780, 782, 784, 789, 797 (1980);
840, 842 (1981)
«Buzón de Castelloneries»: 315, 318, 338, 340 (1971); 453 (1974); 571 (1976); 626 (1977).
«Carnestoltes»: 865 (1982)
«Castell Doménech, pintor Vicent»:
310, 311, 312, 313, 314, 315, 316, 317, 318, 319, 320 (1971)
«Castelló, anys quaranta»:
318-320 (1971);
368-387 (1972);
397, 398, 399-401, 418- 420, 422, 424 (1973)
«Castelloneries i la nostra dolça parla»: “El riu Millars”, d’Emili Beüt. 346 (1972), conte de De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, 347 (1972); Cant i encant de Benassal, de Carles Salvador, 349 (1972)
«Castelloneries pregunte, la ciutat conteste i vostés escolten»:
321-327, 331, 333 (1971);
358, 361-362, 364, 370, 385, 387-388, 393-395 (1972);
399, 401, 411, 425, 428, 437, 438 (1973);
453, 457-458, 461, 471, 485, 489, 493 (1974);
500, 505, 515, 525, 530, 533, 538 (1975);
728, 733, 734, 736, 746, 748, 754, 756 (1979);
760, 762, 763, 767, 768, 769, 770, 772, 773, 776, 777, 778, 779, 787, 788, 794 (1980);
826, 829, 830, 835, 840 (1981)
«Cau de l’Art, de Llucena»: 319, 325-328 (1971).
«Certamen Internacional "Francisco Tárrega", de Benicàssim»:
372, 373, 374, 375, 376, 377, 378, 379 (1972); 417, 428 (1973); 633 (1977); 792 (1980)
«Contalles de vila i ravals»: (secció de Josep Miquel Francés)
«Milacre de la Lledonera, El»: 313-316, 318 (1971).
489-493 (1974);
«Santa Nit de Nadal»: 497 (1974);
«Raboseta»: 499 (1975)
«La torna»: 502 (1975);
«La darrera gaiata»: 505 (1975);
509, 510, 513, 516, (1975);
«Molí de la Font de la Reina»: 526, 527 (1975);
«La quedà de les festes d’agost»: 528, 529, 531 (1975);
«El padrí rumbós»: 532, 533, 534 (1975);
541 (1975);
Trencs, moradures i verducs, autobiografia del pintor Porcar: 563, 575, 576, 578, 581 (1976);
Contalla de Salvador Guinot: 603 (1977).
«La darrera gaiata»: 609 (1977)
«Rata Grossa»: 610 (1977)
«Càstor i Elèrcia»: 638, 639 (1977)
«Contraportada de Castelloneries» (1966-
«Contraportada sonora»: 344, 346, 348-349, 375, 391 (1972); 460, 462, 485 (1974); 536 (1975);
«Corpus castellonenc»: 364 (1973); 420 (1973); 624, 626 (1977); 673 (1978); 728 (1979); 778 (1980); 833 (1981)
«Diálogos con la Casa Regional de Valencia en Barcelona»: 340 (1971).
«Ermites del Caminàs» (secció de Ferran Olucha i Josep Miquel Francés) : 779 (1980)
«Festa de Nadal»: 342 (1971); 394, 395 (1972); 599 (1976); 650, 651, 652 (1977); 753, 754, 756 (1979);
«Festa Plena». Secció dedicada a les festes de la Magdalena. (1966); 334 (1971)
«Festes del carrer Sant Blai»:
348, 349, 387 (1972);
399, 400, 401 (1973);
448, 449, 450, 451, 493 (1974);
501, 502, 504 (1975);
606 (1977);
655, 657, 658 (1978);
761, 762 (1980);
865 (1982)
«Festes del Lledó»:
305, 306, 307, 308, 332, 333 (1971);
357, 360, 361, 362, 367, 384 (1972);
412, 413, 414, 415, 416, 437, 438 (1973);
461, 462, 463, 465, 466, 467, 485, 486 (1974);
513, 514, 515, 537, 538 (1975);
564, 565, 566, 567, 589, 590 (1976);
615, 617, 618, 619, 642, 649 (1977);
670, 671, 672, 675 (1978); 746, 747 (1979);
774, 776 (1980);
826, 827 (1981);
930 (1983)
«Festes de la Magdalena»:
301 (1971);
344, 352, 353, 354 (1972);
405, 406, 407, 408, 409, 410 (1973);
447, 453, 458, 459 (1974);
505, 506, 541 (1975);
552, 559, 560 (1976);
602, 609, 610, 620 (1977);
655, 659, 660, 661, 662, 663 (1978);
766, 767 (1980);
«Festes de la Mare de Déu d’agost»: 323, 325 (1971); 429 (1973);
«Festes de Sant Cristòfol»:
319, 320, 321 (1971);
370, 371, 372, 373, 374 (1972)
423, 424, 425 (1973);
478 (1974);
524, 525, 526 (1975);
575, 576, 577 (1976);
626, 627, 628, 630, 631 (1977);
681, 682, 683 (1978);
733, 734, 735 (1979); 786 (1980)
«Festes de Sant Fèlix de Cantalici»: 487 (1974); 537 (1975); 588 (1976);
«Festes de Sant Jaume, de Fadrell»: 478, 482 (1974); 524, 525 (1975); 734 (1979);
«Festes de Sant Pere, del Grau»: 316 (1971); 470- 473 (1974); 572, 573 (1976); 624, 625, 626 (1977); 674, 676, 677, 678 (1978); 728, 729 (1979); 782, 784 (1980); 833 (1981)
«Festes de Sant Roc, al carrer Cavallers»: 573 (1976); 622 (1977);
«Festes de Sant Roc, al carrer Governador»: 653 (1978);
«Figures del País Valencià: Carles Salvador»: 318-319 (1971).
«Garcia Gómez, Josep. Aniversari de mort»: 317 (1971); 369 (1972); 422 (1973); 473 (1974); 522 (1975); 574 (1976); 627 (1977); 679, 680 (1978); 731 (1979); 783 (1980); 835 (1981)
«Guallart, Rafael»: 534 (1975)
«Historia y anecdotario del Teatro Principal», per Antonio J. Gascó Sidro: 335-342 (1971); 343-350, 355-356, 362-364, 366, 370-374, 377-378, 386-393, 395 (1972); 397, 398, 403, 405, 410-423, 425, 428 (1973)
«Huguet, Gaetà. Anècdotes de la vida del patrici», per Miquel Peris Segarra: 642, 647-648 (1977).
«Illescas, dolçainer Josep Maria»: 576, 578, 579, 580, 581 (1976)
«Jaume I. VII centenari de la mort»: 588, 589, 590, 591, 592, 593, 594, 595, 596, 597, 598 (1976); 600 (1977).
«Llengua com a expressió de la cultura del País Valencià, La»: 334 (capítol 1), 335 (capítol 2) i 336 (capítol 3) (1971).
«Micrófono madalenenc»:
335-337, 339-341 (1971);
343-348, 350, 389, 391, 393 (1972);
396 (1973);
452-454, 487, 489, 492-493 (1974);
500, 502 (1975);
Canvia de nom a «Micròfon gaiater»: 598 (1976);
602, 604, 641, 642, 647, 648, 650 (1977)
Torna a dir-se «Micrófono madalenenc»:
748, 749, 751, 753 (1979); 762, 763 (1980).
«Morella, Sexenni de»: 582, 588, 591 (1976)
«Nules en "Castelloneries"»: 773, 777, 778, 782 (1980)
«Panderola, la» (sèrie): 375 (1972); 796, 797 (1980)
«Peiró» (secció de Joaquin Campos Herrero)
528-537, 541 (1975);
563, 565, 580, 581, 585, 586, 588, 589, 591 (1976);
631, 632, 633, 641 (1977);
664-670 (1978);
738, 739 (1979);
842 (1981)
«Pelegrins de Les Useres, Els»: 306-308 (1971).
«Perfils de la reconquesta de València»: 588 al (1976)
«Pintor Castell, El. Su vida y su obra»: 310-320 (1971).
«Pla i muntanya», sobre poblacions de les comarques de Castelló. (1965), 369 (1972)
«Poesia en otoño»: 330-334 (1971),
«Poetes i poesies castellonenques»: 304 (1971); 350, 357-358, 376, 383 (1972); 402, 423, 424, 427, 428, 431-432, 434, 436, 437 (1973); 454 (1974);
«Porcar, Joan Baptista»: 485, 487 (1974); 592 (1976); 639 (1977)
«Portada musical»: 303, 304 (1971); 427 (1973); 452 (1974); 575 (1976); 609, 625, 639 (1977); 667, 682 (1978)
«Puig Roda, el pintor»: 748, 749 (1979)
«Punts de vista»»: “La llengua com a expressió de la cultura i els sentiments del País Valencià”. Capítol 1 (nº 334, 1971), capítol 2 (nº 335, 1971), capítol 3 i últim (nº 336, 1971).
«Radio teatro valenciano»:
El neurastènic, de Paco Comes: 182 (1968) i següents (1969).
Les minses del raval, de Josep Barberà Ceprià (en 1969).
L’hora de la siesta, de Paco Comes (en 1969).
«Sánchez Gozalbo, Àngel»: 750, 751 (1979)
«Sanmillan i Arquimbau, Miquel de»: 457-458 (1974); 567, 568 (1976)
«Sant Francesc de la Font, ermita de»: 533, 541 (1975); 584, 587, 588, 591 (1976)
«Senyera del País Valencià»: 603 (1977); 664, 675 (1978)
«Setmana Santa»: 509 (1975); 563 (1976); 614 (1977); 664 (1978)
«Soler i Godes, Enric»: 331, 332, 335, 336 (1971)
«Tardes líricas»: 326-328, 330 (1971) canvia de nom a «Cantantes castellonenses», 331 (1971); torna al nom inicial, 332-334 (1971).
«Teatre valencià»:
«I cicle de teatre valencià». Nelo Bacora: 302 (final) (1971).
El cascarràbies: 303-304, 310-314 (1971).
Fes el favor de morir-te: 318-322, 324-328, 330-334 (1971)
Nelo Bacora: 355-359, 362-364, 366-368, 370- 371, 374 (1972).
Ni estan tots els que són, ni són tot es que estan: 381-386 (1972)
Tenòrio a la força: 417, 420- 427 (1973);
Del meu raval, de Barberà i Ceprià: 653 (1978); 771, 778, 782, 786 (1980); 830 (1981)
«Templete de la Música» canvia de nom a «Templete de Ribalta»:
325-327, 328, 330, 332- 337, 339 (1971);
346-350, 354-356, 358-360, 367, 381, 384, 388, 392 (1972);
398- 400, 410, 413, 418, 419, 424, 431, 432, 434, 437, 438 (1973);
448, 449, 460-462, 468, 470-472, 478, 485, 491 (1974);
513, 527 (1975);
576, 593, 594, 595 (1976);
621, 622, 627, 631, 633, 638 (1977);
667, 674 (1978);
728, 739, 740 (1979)
768, 769 (1980)
«Tombatossals», sèrie radiofònica de Josep Miquel Francés Camús i Vicent Baldayo Adsuara sobre l’obra de Josep Pascual Tirado:
643-648, del 650-652 (1977);
654-657, 659, 663-669, 672 , 674-675 , 677-678 (1978);
Reposició: 790, 794, 795, 796, 797 (1980)
«Veus castellonenques»: 434, 436, 437 (1973); 460, 487, 490, 491, 493 (1974)
Bibliografia
«A cau d’orella» (secció de Tomàs Escuder):
728, 729, 735, 744, 747, 748, 750 (1979);
758, 760, 762, 776, 777, 778, 782, 787 (1980);
«Album de los recuerdos» (nº 332, 1971-
«L’Alcora en "Castelloneries"»:
733, 735, 737, 738, 739, 740, 744, 745, 756 (1979);
771, 772, 780, 781, 789, 790, 791, 792, 795, 796 (1980);
824, 842 (1981)
«A pas de dansa»: 380, 389, 391 (1972); 398, 437, 438 (1973); 769 (1980); 830 (1981).
«Aplec de la Plana»: 639 (1977); 744 (1979)
«Aplec dels Ports»: 682 (1978)
«Artola, Bernat »: 566, 569, 570 (1976); 673 (1978); 824, 831 (1981)
«Atzeneta en festes»: 790, 791, 792 (1980)
«Barberà i Ceprià, Josep»:
601, 611, 613, 614 (1977);
653 (1978);
759 (1980)
«Betlem de la Pigà»: 599 (1976); 751 (1979);
«Brancal»:
592, 595, 596, 597, 599 (1976);
601, 603, 604, 606, 618, 619, 624, 630, 639, 645, 651, 652 (1977);
655, 661, 662, 663, 669, 673 (1978);
734, 735, 736, 740, 745, 746 (1979);
760, 776, 779, 780, 782, 784, 789, 797 (1980);
840, 842 (1981)
«Buzón de Castelloneries»: 315, 318, 338, 340 (1971); 453 (1974); 571 (1976); 626 (1977).
«Carnestoltes»: 865 (1982)
«Castell Doménech, pintor Vicent»:
310, 311, 312, 313, 314, 315, 316, 317, 318, 319, 320 (1971)
«Castelló, anys quaranta»:
318-320 (1971);
368-387 (1972);
397, 398, 399-401, 418- 420, 422, 424 (1973)
«Castelloneries i la nostra dolça parla»: “El riu Millars”, d’Emili Beüt. 346 (1972), conte de De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, 347 (1972); Cant i encant de Benassal, de Carles Salvador, 349 (1972)
«Castelloneries pregunte, la ciutat conteste i vostés escolten»:
321-327, 331, 333 (1971);
358, 361-362, 364, 370, 385, 387-388, 393-395 (1972);
399, 401, 411, 425, 428, 437, 438 (1973);
453, 457-458, 461, 471, 485, 489, 493 (1974);
500, 505, 515, 525, 530, 533, 538 (1975);
728, 733, 734, 736, 746, 748, 754, 756 (1979);
760, 762, 763, 767, 768, 769, 770, 772, 773, 776, 777, 778, 779, 787, 788, 794 (1980);
826, 829, 830, 835, 840 (1981)
«Cau de l’Art, de Llucena»: 319, 325-328 (1971).
«Certamen Internacional "Francisco Tárrega", de Benicàssim»:
372, 373, 374, 375, 376, 377, 378, 379 (1972); 417, 428 (1973); 633 (1977); 792 (1980)
«Contalles de vila i ravals»: (secció de Josep Miquel Francés)
«Milacre de la Lledonera, El»: 313-316, 318 (1971).
489-493 (1974);
«Santa Nit de Nadal»: 497 (1974);
«Raboseta»: 499 (1975)
«La torna»: 502 (1975);
«La darrera gaiata»: 505 (1975);
509, 510, 513, 516, (1975);
«Molí de la Font de la Reina»: 526, 527 (1975);
«La quedà de les festes d’agost»: 528, 529, 531 (1975);
«El padrí rumbós»: 532, 533, 534 (1975);
541 (1975);
Trencs, moradures i verducs, autobiografia del pintor Porcar: 563, 575, 576, 578, 581 (1976);
Contalla de Salvador Guinot: 603 (1977).
«La darrera gaiata»: 609 (1977)
«Rata Grossa»: 610 (1977)
«Càstor i Elèrcia»: 638, 639 (1977)
«Contraportada de Castelloneries» (1966-
«Contraportada sonora»: 344, 346, 348-349, 375, 391 (1972); 460, 462, 485 (1974); 536 (1975);
«Corpus castellonenc»: 364 (1973); 420 (1973); 624, 626 (1977); 673 (1978); 728 (1979); 778 (1980); 833 (1981)
«Diálogos con la Casa Regional de Valencia en Barcelona»: 340 (1971).
«Ermites del Caminàs» (secció de Ferran Olucha i Josep Miquel Francés) : 779 (1980)
«Festa de Nadal»: 342 (1971); 394, 395 (1972); 599 (1976); 650, 651, 652 (1977); 753, 754, 756 (1979);
«Festa Plena». Secció dedicada a les festes de la Magdalena. (1966); 334 (1971)
«Festes del carrer Sant Blai»:
348, 349, 387 (1972);
399, 400, 401 (1973);
448, 449, 450, 451, 493 (1974);
501, 502, 504 (1975);
606 (1977);
655, 657, 658 (1978);
761, 762 (1980);
865 (1982)
«Festes del Lledó»:
305, 306, 307, 308, 332, 333 (1971);
357, 360, 361, 362, 367, 384 (1972);
412, 413, 414, 415, 416, 437, 438 (1973);
461, 462, 463, 465, 466, 467, 485, 486 (1974);
513, 514, 515, 537, 538 (1975);
564, 565, 566, 567, 589, 590 (1976);
615, 617, 618, 619, 642, 649 (1977);
670, 671, 672, 675 (1978); 746, 747 (1979);
774, 776 (1980);
826, 827 (1981);
930 (1983)
«Festes de la Magdalena»:
301 (1971);
344, 352, 353, 354 (1972);
405, 406, 407, 408, 409, 410 (1973);
447, 453, 458, 459 (1974);
505, 506, 541 (1975);
552, 559, 560 (1976);
602, 609, 610, 620 (1977);
655, 659, 660, 661, 662, 663 (1978);
766, 767 (1980);
«Festes de la Mare de Déu d’agost»: 323, 325 (1971); 429 (1973);
«Festes de Sant Cristòfol»:
319, 320, 321 (1971);
370, 371, 372, 373, 374 (1972)
423, 424, 425 (1973);
478 (1974);
524, 525, 526 (1975);
575, 576, 577 (1976);
626, 627, 628, 630, 631 (1977);
681, 682, 683 (1978);
733, 734, 735 (1979); 786 (1980)
«Festes de Sant Fèlix de Cantalici»: 487 (1974); 537 (1975); 588 (1976);
«Festes de Sant Jaume, de Fadrell»: 478, 482 (1974); 524, 525 (1975); 734 (1979);
«Festes de Sant Pere, del Grau»: 316 (1971); 470- 473 (1974); 572, 573 (1976); 624, 625, 626 (1977); 674, 676, 677, 678 (1978); 728, 729 (1979); 782, 784 (1980); 833 (1981)
«Festes de Sant Roc, al carrer Cavallers»: 573 (1976); 622 (1977);
«Festes de Sant Roc, al carrer Governador»: 653 (1978);
«Figures del País Valencià: Carles Salvador»: 318-319 (1971).
«Garcia Gómez, Josep. Aniversari de mort»: 317 (1971); 369 (1972); 422 (1973); 473 (1974); 522 (1975); 574 (1976); 627 (1977); 679, 680 (1978); 731 (1979); 783 (1980); 835 (1981)
«Guallart, Rafael»: 534 (1975)
«Historia y anecdotario del Teatro Principal», per Antonio J. Gascó Sidro: 335-342 (1971); 343-350, 355-356, 362-364, 366, 370-374, 377-378, 386-393, 395 (1972); 397, 398, 403, 405, 410-423, 425, 428 (1973)
«Huguet, Gaetà. Anècdotes de la vida del patrici», per Miquel Peris Segarra: 642, 647-648 (1977).
«Illescas, dolçainer Josep Maria»: 576, 578, 579, 580, 581 (1976)
«Jaume I. VII centenari de la mort»: 588, 589, 590, 591, 592, 593, 594, 595, 596, 597, 598 (1976); 600 (1977).
«Llengua com a expressió de la cultura del País Valencià, La»: 334 (capítol 1), 335 (capítol 2) i 336 (capítol 3) (1971).
«Micrófono madalenenc»:
335-337, 339-341 (1971);
343-348, 350, 389, 391, 393 (1972);
396 (1973);
452-454, 487, 489, 492-493 (1974);
500, 502 (1975);
Canvia de nom a «Micròfon gaiater»: 598 (1976);
602, 604, 641, 642, 647, 648, 650 (1977)
Torna a dir-se «Micrófono madalenenc»:
748, 749, 751, 753 (1979); 762, 763 (1980).
«Morella, Sexenni de»: 582, 588, 591 (1976)
«Nules en "Castelloneries"»: 773, 777, 778, 782 (1980)
«Panderola, la» (sèrie): 375 (1972); 796, 797 (1980)
«Peiró» (secció de Joaquin Campos Herrero)
528-537, 541 (1975);
563, 565, 580, 581, 585, 586, 588, 589, 591 (1976);
631, 632, 633, 641 (1977);
664-670 (1978);
738, 739 (1979);
842 (1981)
«Pelegrins de Les Useres, Els»: 306-308 (1971).
«Perfils de la reconquesta de València»: 588 al (1976)
«Pintor Castell, El. Su vida y su obra»: 310-320 (1971).
«Pla i muntanya», sobre poblacions de les comarques de Castelló. (1965), 369 (1972)
«Poesia en otoño»: 330-334 (1971),
«Poetes i poesies castellonenques»: 304 (1971); 350, 357-358, 376, 383 (1972); 402, 423, 424, 427, 428, 431-432, 434, 436, 437 (1973); 454 (1974);
«Porcar, Joan Baptista»: 485, 487 (1974); 592 (1976); 639 (1977)
«Portada musical»: 303, 304 (1971); 427 (1973); 452 (1974); 575 (1976); 609, 625, 639 (1977); 667, 682 (1978)
«Puig Roda, el pintor»: 748, 749 (1979)
«Punts de vista»»: “La llengua com a expressió de la cultura i els sentiments del País Valencià”. Capítol 1 (nº 334, 1971), capítol 2 (nº 335, 1971), capítol 3 i últim (nº 336, 1971).
«Radio teatro valenciano»:
El neurastènic, de Paco Comes: 182 (1968) i següents (1969).
Les minses del raval, de Josep Barberà Ceprià (en 1969).
L’hora de la siesta, de Paco Comes (en 1969).
«Sánchez Gozalbo, Àngel»: 750, 751 (1979)
«Sanmillan i Arquimbau, Miquel de»: 457-458 (1974); 567, 568 (1976)
«Sant Francesc de la Font, ermita de»: 533, 541 (1975); 584, 587, 588, 591 (1976)
«Senyera del País Valencià»: 603 (1977); 664, 675 (1978)
«Setmana Santa»: 509 (1975); 563 (1976); 614 (1977); 664 (1978)
«Soler i Godes, Enric»: 331, 332, 335, 336 (1971)
«Tardes líricas»: 326-328, 330 (1971) canvia de nom a «Cantantes castellonenses», 331 (1971); torna al nom inicial, 332-334 (1971).
«Teatre valencià»:
«I cicle de teatre valencià». Nelo Bacora: 302 (final) (1971).
El cascarràbies: 303-304, 310-314 (1971).
Fes el favor de morir-te: 318-322, 324-328, 330-334 (1971)
Nelo Bacora: 355-359, 362-364, 366-368, 370- 371, 374 (1972).
Ni estan tots els que són, ni són tot es que estan: 381-386 (1972)
Tenòrio a la força: 417, 420- 427 (1973);
Del meu raval, de Barberà i Ceprià: 653 (1978); 771, 778, 782, 786 (1980); 830 (1981)
«Templete de la Música» canvia de nom a «Templete de Ribalta»:
325-327, 328, 330, 332- 337, 339 (1971);
346-350, 354-356, 358-360, 367, 381, 384, 388, 392 (1972);
398- 400, 410, 413, 418, 419, 424, 431, 432, 434, 437, 438 (1973);
448, 449, 460-462, 468, 470-472, 478, 485, 491 (1974);
513, 527 (1975);
576, 593, 594, 595 (1976);
621, 622, 627, 631, 633, 638 (1977);
667, 674 (1978);
728, 739, 740 (1979)
768, 769 (1980)
«Tombatossals», sèrie radiofònica de Josep Miquel Francés Camús i Vicent Baldayo Adsuara sobre l’obra de Josep Pascual Tirado:
643-648, del 650-652 (1977);
654-657, 659, 663-669, 672 , 674-675 , 677-678 (1978);
Reposició: 790, 794, 795, 796, 797 (1980)
«Veus castellonenques»: 434, 436, 437 (1973); 460, 487, 490, 491, 493 (1974)
Bibliografia
-(1966) «”Castelloneries”. Esta tarde entrevista con el secretario de la Junta Central de Festejos». Mediterráneo, Castelló, 15 de gener.
Francés, Josep Miquel (1975) «"Castelloneries" acaba de rebasar sus primeros 500 sábados en antena». Semanario Obra, (I) 126, Castelló, 21 de gener, p. 6. (II) 127, Castelló, 3 de febrer, p. 4. (III) 128, Castelló, 10 de febrer, p. 4.
-(1983) «Castelloneries se nos muere». Semanario Obra, 581, Castelló, 5 de desembre, p. 3
Sintonies del programa
La primera sintonia va ser la cançó popular Tramussos d’Àfrica, en la versió coral del músic castellonenc Josep Garcia Gómez. Es va emprar des d’abril de 1965 fins a 1972.
En eixa època el músic castellonenc Josep Gargori Vicent va compondre el pasdoble Castelloneries, clarament inspirat en el programa i que es va donar a conèixer a través d’aquest espai radiofònic. L’inici de la composició utilitzava una cita de la cançó Tramussos d’Àfrica, mentre que cap al final apareixia una altre tema popular, la «dansa dels cavallets» del Corpus de Castelló. Era la primera vegada que aquests temes populars castellonencs sonaven en una composició per a grup instrumental.
· 1er. enregistrament: en octubre de 1965, per la Banda Municipal de Vila-real, dirigida per Amadéu Antonino. L’estrena radiofònica va ser en el programa Castelloneries del 30-10-1965. Tècnic de so: Rafael Gómez, Gallo.
· 2n. enregistrament: el pasdoble va ser interpretat per la Banda de Música de la Policia Armada de Barcelona, 20-8-1966. Equip tècnic: Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona.
Les altres músiques del programa dirigit per Francesc Vicent van ser compostes també pel castellonenc Josep Gargori Vicent. La segona sèrie de sintonies del programa estava basada en temes de les danses del Corpus de Castelló. Es va compondre en 1972 i es va estrenar al programa 360.
L’obertura era una versió de l’anomenada «dansa dels cavallets», mentre que la cloenda constituïa una instrumentació de la «dansa dels arets», escrites per a un conjunt instrumental format per dolçaina en sol, tres saxofons, trompeta, trombó, caixa o tabal i baix. Els músics que van enregistrar aquestes sintonies eren els saxofonistes Bayarri, Sos i Gargori, els trompetes Paco Orts i Vicent Vaquer, el trombó Samuel Aragon, el pianista Juan Sábat, el tabaleter Rogelio Oriol i el contrabaix Miguel Ibáñez Alicart. Tots ells, excepte el pianista i el contrabaix, eren membres de la Banda de la Creu Roja de Castelló.
El text de presentació, encara en castellà, era el següent: «Castelloneries. La historia, la tradición, los hombres y las tierras de Castellón y su provincia, realzados por Quiquet de Castàlia a través de un atractivo mosaico sonoro, que todos los sábados a esta misma hora sitúa ante nuestros micrófonos».
Al seu torn, a l’espai de cloenda es llegia el següent missatge verbal:
«Pasó por nuestras antenas Castelloneries, una producción radiofónica para la sobremesa de los sábados que firma y dice ante nuestros micrófonos Quiquet de Castàlia».
La tercera sèrie de sintonies de Castelloneries va ser estrenada al nº 500, en 1975, en el desé aniversari del programa.
L’obertura era una versió per a dues dolçaines i tabal de la dansa de la processó del Crist de L’Alcora. Estava interpretada pels dolçainers José Maria Illescas i el mateix Josep Gargori, i pel tabaleter Rogelio Oriol. La cloenda del programa constituïa una instrumentació de la «Dansa del pastor» de Traiguera, per a conjunt instrumental format per tres saxofons, dues trompetes, trombó, piano, tabal i contrabaix.
Per a aquesta tercera sintonia Francesc Vicent va escriure sengles textos de presentació i de comiat, ja en valencià. La careta de presentació, llegida pels periodistes Manuel Monferrer i Maruja Oliveras era la següent:
«Castelloneries. La història, la tradició, els hòmens i les terres de Castelló i les seues comarques tots els dissabtes a aquesta mateixa hora en nostres antenes. Castelloneries. Una producció sonora que escriu, presente i dirigix Quiquet de Castàlia. Castelloneries. Benvingut siga qui al seu programa ve».
La careta de cloenda, llegida també a duo per Monferrer i Oliveras, periodistes de Ràdio Castelló, consistia en el següent missatge:
«Ha passat per les antenes de Ràdio Castelló el testimoni i la vivència pairal de Castelloneries, una producció sonora que tots els dissabtes a les tres de la vesprà convide a tota nostra escolta. Castelloneries, escrit, dirigit i presentat per Quiquet de Castàlia. Adéu, amics tots»
Premis
Premi Pàtria de la Fundació Huguet, 1970.
Premi de periodisme "Ciutat de Castelló", 1977, pel programa 601, dedicat a l’escriptor Josep Barberà Ceprià.
Premi de periodisme "Ciutat de Castelló", 1978, per la sèrie Tombatossals.
Premi Pàtria de la Fundació Huguet, 1970.
Premi de periodisme "Ciutat de Castelló", 1977, pel programa 601, dedicat a l’escriptor Josep Barberà Ceprià.
Premi de periodisme "Ciutat de Castelló", 1978, per la sèrie Tombatossals.
